L' ART

 

ARQUITECTURA:

La romanització suposa la plena integració en una societat eminentment urbana. Les ciutats romanes de l'actual Catalunya eren de dimensions reduïdes, exceptuant Tàrraco que, des d'època d'August fou la capital de la Hispania Citerior o Tarraconensis i, per tant, la seu del governador i de l'aparell administratiu, ideològic i econòmic de gran part de la península Ibèrica.

TEMPLES:

A Tàrraco, a més del recinte culte del conjunt monumental del fòrum provincial, hi havia altres temples, dels quals es tenen notícies per l'epigrafia, la numismàtica o les fonts escrites. El temple d'August, conegut per les monedes encunyades a la seca de Tàrraco i citat per Tàcit (que ens diu que l'any 15 dC se'n va autoritzar la construcció), havia estat situat tradicionalment a la zona del fòrum provincial. La seva cronologia, el testimoni de diverses inscripcions relacionades amb el culte imperial trobades reutilitzades a l'àrea de la necròpolis paleocristiana pròxima al fòrum de la colònia i el fet que en aquesta zona s'hagi trobat un conjunt icònic d'estatuària imperial, fa pensar, però, que el temple d'August estigué situat en el fòrum de la colònia.

VIL·LES:

Per a la societat romana el concepte de vil·la era sinònim d'una vida feliç, plena de luxes i lliure dels deures quotidians. Les grans vil·les, l'element més característic de les quals era la inclusió de jardins i parcs dins del conjunt residencial, es guarnien amb una gran profusió d'estàtues de tota classe. Aquest marc sumptuós era exclusiu d'uns pocs privilegiats.

ESCULTRURA:

Nero Julius César

A les ciutats de l'Imperi Romà s'aixecaven gran nombre d'estàtues. A les places i edificis públics proliferaven les escultures, així el poble podia contemplar diàriament les representacions de divinitats, herois, emperadors i persones il·lustres. El paper de la plàstica en l'àmbit públic no es limitava solament a ser l'expressió d'un sentit purament estètic, sinó que s'ha d'interpretar com a testimoni de l'ordre polític i social damunt del qual s'assentava l'Imperi Romà, amb una clara funció programàtica de representació. Dins del vast conjunt d'una ciutat, algunes construccions públiques mostraven una decoració escultòrica més profusa que d'altres.