Tarraco

 TARRACO VIVA, UNA TROBADA AMB LES GRANS CIVILITZACIONS DE LA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA Els visitants podran entendre qui eren els gladiadors o quina feina feia el senat amb recreacions històriques Arriba el festival Tàrraco Viva, un esdeveniment cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d'època romana. Els visitants podran aprendre com funcionava l'Amfiteatre i qui eren realment els gladiadors, quina feina feia el senat, què menjaven els ciutadans, com es construïen els edificis monumentals i quina era la seva vida quotidiana. Aquest any, sota el títol "Roma i Egipte, una fascinació històrica", el festival també indagarà en la influència que Egipte va tenir sobre la cultura tarragonina amb la proposta de més de 120 activitats. Amb aquesta nova línia, Tarraco viva vol, no només presentar la història de l'antiga Roma, sinó la trobada amb les grans civilitzacions de la Mediterrània clàssica. ¡¡¡¡US ESPEREEEMM!!!!

  ARQUITECTURA: La romanització suposa la plena integració en una societat eminentment urbana. Les ciutats romanes de l'actual Catalunya eren de dimensions reduïdes, exceptuant Tàrraco que, des d'època d'August fou la capital de la Hispania Citerior o Tarraconensis i, per tant, la seu del governador i de l'aparell administratiu, ideològic i econòmic de gran part de la península Ibèrica. TEMPLES: A Tàrraco, a més del recinte culte  del conjunt monumental del fòrum provincial, hi havia altres temples, dels quals es tenen notícies per l'epigrafia, la numismàtica o les fonts escrites. El temple d'August, conegut per les monedes encunyades a la seca de Tàrraco i citat per Tàcit (que ens diu que l'any 15 dC se'n va autoritzar la construcció), havia estat situat tradicionalment a la zona del fòrum provincial. La seva cronologia, el testimoni de diverses inscripcions relacionades amb el culte imperial trobades reutilitzades a l'àrea de la necròpolis paleocri...

 L'ECONOMÍA A TÀRRACO En la zona pròxima a Tàrraco van començar a circular-hi monedes en un moment molt primerenc, com ens demostra la troballa (feta pels volts de l'any 1860) d'un tresoret de monedes d'argent procedents de les seques de Selinus, Massalia i Emporion, i que es pot datar cap al final del segle  iv  aC. En aquell moment, l'ús de la moneda a la península Ibèrica és gairebé inexistent i només hi encunya moneda Emporion. Durant la primera meitat del segle III aC, les úniques seques que encunyen moneda a Hispània són les colònies gregues d'Emporion i Rhode i les feniciopúniques de Gades i Ebusus. En conseqüència, la circulació monetària continua sent molt escassa i haure m d'esperar a la Segona Guerra púnica perquè Tàrraco aparegui com a seca. L'any 237 aC, els cartaginesos desembarquen a la Península i comencen a encunyar-hi moneda, entre altres raons per pagar els seus soldats. Aquesta moneda degué circular, tot i que en molt escassa quantita...

 SERVEIS DE TAULA El tipus de ceràmica romana més estudiat -i més divulgat- és el de la vaixella de taula, especialment el d'època altoimerial , amb el seu característic vernís  vermell (la terra  sigillata , dita així per la presència més o menys habitual de segells impresos amb els noms dels tallers o fabricants). Els plats corresponen a la denominació de  patella  i les escudelles o tasses al genèric de  catillus  o  catinus  (perfectament documentat en els grafits trobats al taller de la Graufesenque), tots els quals s'utilitzaven per a servir peix, llegums, preparats a base de farina, etc. HÀBITS: Durant els primers segles de la història de Roma, no hi va haver distincions socials en l'alimentació dels ciutadans i, lluny d'una àmplia oferta de productes, la cuina romana era molt local i lligada als productes de la regió. Del blat i de l'olivera provenia l'aliment essencial. Es menjava -sobretot- carn de porc i el peix es consumia pr...

  Pels objectes descoberts en les excavacions arqueològiques es pot saber com era la vida quotidiana de Tàrraco. Cal dir, però, que les formes de vida van anar canviant al llarg del dilatat període que abasta l'antiguitat romana. És normal, doncs, que s'observin grans diferències entre els gustos i costums d'època republicana i els d'època imperial, i que siguin diferents els dels primers segles de l'imperi que els del baix imperi. Cal tenir en compte, també, que les restes materials il·lustren aspectes concrets d'aquestes formes de vida, molt diferents segons provinguin d'una societat urbana o d'una comunitat camperola i diferents, també, segons pertanyin a un grup social privilegiat o, al contrari, facin referència als més desposseïts. Elements de la vaixella (plats, bols, vasos, etc.), objectes domèstics (molins, cassoles, llànties d'oli), objectes d'ús personal (agulles de cap, fíbules, anells), joguines (fireta, sonall, daus), tots ens mostr...

  Tarragona i el seu entorn conserven vestigis de primer ordre de l’empremta romana a la península Ibèrica. El  conjunt arqueològic de Tárraco   va ser declarat   Patrimoni Mundial   l’any 2000: el desenvolupament urbanístic de la ciutat, així com la densitat i la qualitat de les restes, el converteixen en un bé universal i incomparable. El conjunt arqueològic inclou diversos monuments del segle III aC fins el VI dC, que es troben en molt bon estat de conservació. Tots ells són característics d'una capital de província com va ser l'antiga Tarraco. Hi destaquen les  muralles  com a construcció més antiga de la ciutat i exemple d’enginyeria militar. Del  fòrum , la gran plaça on es concentrava bona part de la vida pública, se’n conserva un tram del porticat de la basílica i part d’un carrer; la resta del conjunt estaria encara amagada sota la trama d’edificacions modernes existents.